Darrera de molts incendis hi ha situacions de pobresa energètica i precarietat en l’habitatge

Comunicat de premsa

Els Bombers de la Generalitat de Catalunya denuncien que darrera de molts incendis hi ha situacions de pobresa energètica i precarietat en l’habitatge

Amb un vídeo publicat amb l’etiqueta #BombersILP s’adhereixen a la campanya de la ILP de l’Habitatge contra els desnonaments i la pobresa energètica

El cos de bombers de la Generalitat de Catalunya denuncien que tot i que no hi ha dades sobre el tema, darrera la majoria de sinistres domèstics hi ha la creixent problemàtica de la pobresa energètica, una realitat que a dia d’avui ja afecta a 320.000 famílies a Catalunya.

Malgrat que no existeixen dades oficials, s’estima que la pobresa energètica és la causa del 70% dels incendis domèstics. En són exemple l’incendi en un habitatge del Vendrell en què van morir quatre menors el 26 de març de l’any passat, o la parella d’ancians que van morir per inhalació de fums perquè cremaven espardenyes per escalfar-se ja que no tenien cap altre subministrament.

En molts dels incendis domèstics trobem un patró comú: un tall de subministrament per manca de recursos que deixa a les famílies sense accés a béns de primera necessitat com la llum o la calefacció. No obstant, moltes vegades el tall de subministrament encara no s’ha produït, però el sol temor a una factura impagable també pot desencadenar situacions de risc que acaben amb accidents. En aquest sentit, són factors de risc habitual les instal·lacions elèctriques defectuoses, les preses de subministraments irregulars, sobrecàrregues d’instal·lacions i electrocucions. A aquests riscos cal sumar-hi els relacionats amb la utilització d’estufes improvisades de llenya i de gas. Aquests factors es multipliquen davant les dificultats per accedir a un habitatge digne, que obliguen a moltes famílies a l’ocupació d’immobles buits o la supervivència en situacions de molta precarietat.

Els informes dels accidents moltes vegades obvien que la causa ha estat una situació de pobresa

Malgrat que no és la primera vegada que els Bombers denuncien aquesta problemàtica, es tracta d’una realitat totalment silenciada. Els Bombers denuncien com els informes que es realitzen després d’una intervenció per un incendi domèstic, acostumen a atribuir la causa a accidents fortuïts, i no a la situació de pobresa energètica o situació d’infrahabitatge que patia la família.

És per aquest motiu que ni tan sols existeixen dades oficials sobre aquesta problemàtica. Ni del nombre d’incendis, ni del nombre de morts que podrien haver generat per pobresa energètica. No obstant, alguns estudis sobre la matèria apunten que en l’any 2012 es podrien haver produït a l’Estat espanyol entre 2.400 i 9.600 morts prematures vinculades a aquesta problemàtica.

La ILP contra els desnonaments i la pobresa energètica: una solució d’urgència també per garantir els subministraments i evitar més sinistralitat

Les mesures que la Generalitat ha anunciat per fer front a la pobresa energètica arriben tard i són clarament insuficients. A dia d’avui, ni el fons, ni la garantia del no tall, ni la informació en les cartes de interrupció del subministrament s’estan portant a la pràctica. És necessari que s’apliquin mesures estructurals que posin fi a la pobresa energètica garantint un mínim de subministraments bàsics a totes les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit la ILP de l’Habitatge estableix expressament que no es produeixi cap tall i que siguin les empreses subministradores les que assumeixin les responsabilitats i no només els beneficis de gestionar aquests serveis bàsics.

Ajuts socials per a l’abastament d’aigua

Si l’actual situació de crisi afecta a la teva economia o a la dels teus veïns, si veus que un servei tant bàsic com l’aigua pot ser tallat per manca de pagament, no ho dubtis!, consulta a l’ajuntament o a la teva associació de veïns com aconseguir ajudes.

Pot no ser suficient però tenim aquestes eines, fem ús d’elles.

Document: Triptic informatiu (144.00 kb)

El Govern de CiU i ERC es nega a congelar preu transport públic

Davant el refús del Govern de revisar l’augment del preu del transport públic

N’hi havia que pensaven que teníem un problema amb l’Ajuntament de Barcelona. D’altres, CONFAVC, FAVB i PTP, cercant un interlocutor adient per parlar de l’última pujada de tarifes i de l’enorme rebuig social que ha suscitat, ens reuníem el passat dimecres, 29 de gener, amb l’Autoritat del Transport Metropolità. Potser tots plegats anàvem errats. Si fem cas de les declaracions de Francesc Homs, cal concloure que ens hem d’adreçar directament a la Generalitat. Manifestament, les consignes d’intransigència davant les demandes ciutadanes vénen d’allà: els arguments que brandeix el Govern es corresponen, mot per mot, amb el discurs que varem sentir a la seu de l’ATM. La transmissió orgànica funciona millor que els trens de rodalies.

Vet aquí que, des de l’administració, ens donen una lliçó de responsabilitat. Si mai el Govern accedís a revisar aquesta pujada, diuen, “es comprometria el futur de les següents generacions”. Ja ens ho deien a l’ATM: està en qüestió la fallida del sistema de transport metropolità i fins i tot els precaris equilibris de l’estat del benestar. Ni més ni menys! En realitat, segons les estimacions d’aquest organisme, l’últim increment de preus hauria de suposar uns ingressos addicionals de 25 milions d’euros. (Unes estimacions força discutibles, basades en el supòsit que l’encariment del transport públic no alteraran el nombre de viatgers… Però que, si es veiessin més o menys confirmades, significarien que s’està abusant com a “mercat captiu” d’una població cada cop més castigada i sense alternativa de mobilitat).

Tanmateix, l’argument és una fal·làcia. Enguany, el pressupost del transport metropolità depassa els 1.200 milions d’euros. La pujada – i el refús de retirar-la – responen a una filosofia de gestió neoliberal i a la por d’obrir un autèntic debat sobre el transport metropolità com a servei públic, amb totes les seves implicacions pel que fa a justícia social, cohesió territorial, sostenibilitat mediambiental i salut pública. És cert que l’Estat espanyol ha reduït la seva aportació. Tot i això, l’enfocament de la Generalitat és tan neoliberal com el de Madrid. Dimecres passat, mentre la gent protestava a les estacions de metro seguint la crida de la plataforma “Stop pujades”, el conseller Santi Vila explicava a TV3 que els usuaris havien de finançar el 50% del manteniment del transport públic. De pujada en pujada, ja gairebé hi som. Però, aquest dogma, a més d’injust, constitueix una aberració. És injust perquè repercuteix sobre unes classes populars aclaparades per una multitud d’increments en els serveis bàsics dèficits i deutes financers dels quals no són responsables. I és aberrant perquè, amb aquest model, el transport públic mai podrà desenvolupar-se, ni guanyar la batalla al vehicle privat. Sobretot quan, malgrat tenir una àrea metropolitana amb els índex de contaminació disparats i una de les majors densitats de cotxes/Km2 del món, se’n segueix incentivant l’ús a còpia de reduccions de peatges i zones verdes… per no parlar dels “peatges a l’ombra” que sufraguem amb els nostres impostos. Finalment, no és de rebut que una formació política que va votar una reforma constitucional prioritzant el servei dels interessos financers per damunt de qualsevol despesa social pretengui ara sermonejar la ciutadania, ni presentar-se com a víctima d’una fatalitat.

És urgent establir un sistema de finançament basat en aportacions pressupostàries suficients, una gestió rigorosa i transparent i polítiques decidides de promoció del transport públic. Cal establir una tarifació social, simplificar títols i zones, oferir abonaments que guanyin usuaris i els fidelitzin. I, per fer-ho, cal trencar amb la lògica mercantil amb què raonen el Govern i l’ATM. Per això seguirem donant suport a les protestes que insisteixen a demanar la congelació de les tarifes del 2013 com a gest de bona disposició que faci creïble i operativa una taula social on moviments veïnals, sindicals i ciutadans puguin debatre de debò els problemes del transport públic.

Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)

Barcelona, 6 de febrer de 2014

249 Registres trobats